Sobre Mi

aina-garcia-portilloL’Aïna, recol·lecció en terres comunals

Afinar els sentits. Despertar els ulls, veure-hi clar. Captar els colors i la llum. Parar l’orella i entendre idees. Conservar paraules, estirar del fil de la Història. Obrir les mans i toquejar-ho tot. Esculpir-ho i retenir-ne les formes. Cada un d’aquests processos impregna l’obra de l’Aïna. Sense despertar els ulls, parar l’orella i obrir les mans, no hi hauria ceràmica, ni ninots, ni dibuixos. La creació de l’Aïna és fruit de la recol·lecció. Com aquells avantpassats recollien plantes i fruïts silvestres, l’Aïna recull retalls de roba dels Encants o d’un vell vestit de l’àvia. Arreplega frases inspiradores al vol. Retalla i emmagatzema imatges d’una revista o d’un àlbum empolsat. L’Aïna recol·lecta i acte seguit, descarta, fusiona, mescla, sacseja i ja volen ocells, insectes, creixen flors i batallen les dinamiteres.

Per a fer-ho, a cada estació ha instal·lat un taller. A un espai compartit al Passeig Font de Barcelona va coure les primeres peces amb paciència, prova i error. Després, va aturar-se a una estreta habitació del carrer Provença. I més endavant, va fer parada a la Vall de Marfà, siluetejada per una riera i contornejada per faldes i cims de muntanyes. Per a l’Aïna, les circumstàncies mai han estat un impediment, sinó un laboratori inabastable ple de provetes amb textures, referències i colors. Tot desordenadament ordenat enmig de terres comunals: la memòria i la natura.

Cada entorn ha segellat l’obra de l’Aïna. Si els ocells sobrevolen la vall, els cus al vol amb teles, branquillons i botons. Si la primavera és reclam d’insectes, els multiplica amb les branques del bosc i les peces de ferro que divaguen per Moià. Com la memòria és un antídot, rescata ferreteria industrial o reviu una peça d’algú que canvia l’aixeta per immortalitzar amb fang la història de les dones resistents. L’Aïna aconsegueix conjugar memòria històrica amb la història continguda en cada una de les peces. L’Aïna té la virtut de llegir l’entorn i interpretar el que ens envolta dotant-se del millor de cada material. La resistència del ferro, la plasticitat del fang, la durabilitat de la fusta i la múltiple composició dels teixits.

Sobretot som el que fem i com ho fem, i en l’Aïna és una evidència.

“…La mano de esta doncella
que hoy no es mano porque de ella
que ni un solo dedo agita
se prendó la dinamita
y la convirtió en estrella”.

– Gemma Garcia Fàbrega, Maig 2014